Dra. María Godoy Gallardo

Investigadora PostDoctoral

maria.godoy.gallardo[at]upc.edu

(0034) 93 403 72 18

Perfil Investigador a FUTUR

Biografia resumida

Maria Godoy Gallardo és investigadora postdoctoral sènior dins de l'ERC Advanced Grant BAMBBI liderada per la Prof. Maria-Pau Ginebra, i futura investigadora Ramón i Cajal (2024-2029) al Grup de Recerca en Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BBT).

Es va llicenciar en Química per la Universitat de Barcelona (UB) l'any 2008 i en Enginyeria de Materials per la UB/UPC el 2009, abans de cursar el Màster en Enginyeria Biomèdica a la UPC el 2011. Entre el 2010 i 2015 va fer el doctorat a la UPC, on va treballar en el desenvolupament de diversos recobriments antibacterians per a implants dentals per prevenir la periimplantitis. A més, va completar tres estades externes, incloses dues a la Universitat de la Columbia Britànica a Vancouver, Canadà.

Després del seu doctorat, la Maria es va traslladar a la Universitat Politècnica de Dinamarca (DTU) a les afores de Copenhaguen (2015-2019) amb una beca DFF Mobilex COFUND. La seva investigació es va centrar en l'alliberació de factors de creixement per millorar la resposta del teixit ossi. També va desenvolupar microreactors avançats i orgànuls artificials per dur a terme múltiples reaccions enzimàtiques a les cèl·lules vives. El 2019, se li va concedir una beca Beatriu de Pinós COFUND, que la va portar de tornada a Espanya, a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). El seu estudi es va concentrar en el desenvolupament d'hidrogels imprimibles basats en guanosina i funcionalitzats amb cèl·lules per millorar l'enginyeria de teixits tous, la cicatrització de ferides i la regeneració de cartílag.

La Dra. Godoy-Gallardo és autora de més de 30 publicacions científiques indexades i ha fet nombroses contribucions a conferències. Els seus principals interessos de recerca actuals giren al voltant del desenvolupament de propietats antimicrobianes i en el disseny de biomaterials i superfícies "intel·ligents" capaces de respondre tant a estímuls fisiològics com externs. D'aquesta manera, es crearan situacions conegudes com a interruptors "d'encès i apagat" per a una àmplia d'aplicacions biomèdiques.